Una santíssima fava

11-01-2007

Ni una gota d’alcohol i a 120 per hora, la velocitat prescrita. La ITV passada. Frens, direcció i llums funcionant correctament. Autopista en bones condicions. Trànsit civilitzat...  Si? Doncs una santa fava, és el que aquest servidor es va fotre la setmana passada... Un embat frontal contra el furgó de davant, una galeta d’aquelles que fan preguntar a tothom com n’has pogut sortir viu. I tot per culpa d’un parell de segons de distracció...

Trànsit anuncia que l’any passat ens ha deixat 356 morts a la carretera, gairebé una tragèdia per dia. No puc, doncs, ni vull frivolitzar. Tampoc no faré filosofia d’autoajuda: servidor no se sent tornat a néixer. Avui mateix, com ahir, servidor continuarà emprenyant-se per coses que no valen la pena. I malgrat l’aclaparament, ni tan sols gosa afirmar que no acabi fent bona l’ocurrència d’aquell que, tot parlant d’un amic atrafegat, deia: “Consternat pel gravíssim accident, va posar seny i va conduir prudentment durant uns metres”. Sí que diré, però, que, després de sortir-ne il·lès, després d’haver donat gràcies a Déu i als déus  per no haver matat ni fet mal a ningú, vaig pensar com n’és, de fàcil, passar en mil·lèsimes de segon de ser un bon ciutadà a ser un criminal social. Ni l’obediència al reglament, ni el manteniment del cotxe, ni la sobrietat en la beguda contraresten un buf del pensament. Distreure’t un segon et pot obsedir tota una vida. Lector, creu-me, si condueixes, estigues al cas...