29-03-2001
Dijous 22, 12’30h. --Bon dia, senyor mosso, que em podria dir a quina hora passen demà per l’eix transversal els bòlids que van al tram... --Li passo amb trànsit (Mozart. Petita serenata nocturna. Cinc compassos de quatre per quatre. Deu ser pels cotxes) --Si? –Bon dia tingui, senyora mossa, que em podria dir a quina hora passaran els cotxes del ral·li per... –Un moment, no es retiri... --Esperi, que no he acabat... –Un moment, un moment, per favor (txin/ ta-txin/ ta-txin ta-txin ta txiiiiin...) --Escolti? --L’escolto, senyora mossa. --Exactament què volia saber? --Doncs a quina hora passa el ral·li per l’eix. No voldria pas trobar-me’ls, sap? Van com bojos --Miri, hauria de trucar al RACC --Què em diu ara! --Sí, ells porten l’assumpte aquest del ral·li --Ah, i vostès no? --No, no, això, el RACC --M’està dient que la cosa no va per a vostès, que són els responsables de trànsit? (silenci) –A veure, no es retiri (txin, ta-txin...) – Sí? –Demanava que si bla, bla, bla --A les vuit del matí i a les dues, de tornada. –Ara l’escolto! I si no és indiscreció, hi haurà tolerància zero per als del casc i les coloraines? Si avancen com suïcides, els multaran? Pensi que l’any passat va ser un escàndol.. – Què vol que li digui, hi haurà patrulles mòbils, depèn de si els enxampem... – Gràcies i bon dia tingui, senyor mosso. I que Sant Racc ens empari...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada