...de Farners i al meu domicili del carrer Tordera, Sr. Aznar, acuso rebut de la carta que amablement m’envia.
M’agraeix profundament que li presti l’atenció (de res, home), passa a recordar-me que el meu vot serà decisiu per garantir un futur de convivència i em fa un llistat d’objectius propis d’un programa de centre. Segueix afirmant que el PP avança amb moderació i respecte a tothom, practicant el diàleg i comptant amb les meves aspiracions. Finalment em demana que reflexioni sobre el risc dels altres partits, que estan instal·lats en el radicalisme. Vejam...
Miri, Sr. Aznar, el meu vot no serà decisiu. Ni tan sols si tots els catalans votéssim la mateixa opció arribaria a ser-ho. Si no ens en sortim, d’aquest estat, sempre ens aixafarà el pes quantitatiu del vot espanyol. I ja m’agrada, ja, que em garanteixin la convivència. Però em temo que vostè el que vol, com deia Ortega i Gasset, no és la convivència, sinó la conllevancia. Com a màxim, està disposat a tolerar que faci el ploramiques queixant-me de la meva condició de català espoliat fiscalment i silenciat nacionalment. El seu exèrcit de periodistes ja s’encarregarà de ridiculitzar-me. Vostè vol una Espanya castellana. Sense diàleg ni respecte als altres pobles, i sense comptar amb les meves aspiracions, m’imposa una nació superba que no és la meva.
Un programa de ce centre, em diu, o de centralisme? Ho sento, Sr. Aznar, massa arriscat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada