A Sils, les dones d’en Xicu

11-10-2001

L’Anna Escolà fa uns cargols amb costelló de porc inenarrables. La Montserrat Coll, un ànec amb prunes que és una delícia. I la Dolors Sors, i la Carme Subirana, i la Carmen Barrios i... 

Sí, voldria fer-ne l’elogi així, una per una i divulgant-ne la identitat, perquè això no és pas l’homenatge al soldat desconegut.  Formen el col·lectiu  La Cuina a Sils, però mereixen ser tan singularitzades com els ja famosos Santi Santamaria, Joan Roca o Ferran Adrià. En part, l’èxit de la Cuina a Sils es deu potser a una reacció lògica a aquest corrent d’imitació de la cuina de disseny i genialitat que tan abunda. S’enyora la preservació davant de tanta investigació, la memòria sobre l’instint. Les àvies cuineres de Sils ens recorden que a Catalunya hi ha una tradició que corre el risc de perdre’s si continuem deixant-nos enlluernar més del compte davant d’una truita de patates servida en substrats dins d’una copa de cristall o amb una reducció a fum d’una menja que ni tan sols veiem.

Dilluns van actuar a l’Hotel Alminara de Barcelona i l’ovació va ser de les que es dediquen a les sopranos grassonetes. Se les coneix també com Les dones d’en Xicu, el promotor de les mostres gastronòmiques, l’home que ha sabut activar aquest immens patrimoni cultural. Ja està bé que el  nom d’en Xico Anoro, també soni. O és que no ho diu la dita? Darrera de les grans dones sovint hi ha un gran home...