Santa Coloma edulcorada


 
13-03-2003

T’organitzo el dia 15? Som-hi! Dedica el matí al dolce far niente. La dutxa me l’allargues entonant el “dolça Catalunya” i després practiques una estona amb la dolçaina. Ah... que no et va la cosa localista? Sempre pots recuperar el disc de la Dolce Vita... La boca, això sí, ben entretinguda. Amb una mica de pega dolça, per exemple. T’agrada cuinar?  És el dia d’aprendre a fer la botifarra dolça, acompanyada d’una bona amanida de dolceta. I, au, a fer la migdiada. Procura’t un dolç despertar somniant amb aquella Dulcinea i ves-te desvetllant amb una mica de lectura. Miquel Dolç té una versió catalana de l’Eneida de Virgili, que és una delícia. També t’endolcirà l’ànima el poeta Cavalcanti, del dolce stil nuovo italià. Ara, que si t’enrotlla més la història, tens la vida de Dolça de Provença, la que va fer ric a Ramon Berenguer III, o la de Dolça de Barcelona, que es va casar amb un bon partit portuguès. T’estimes més història contemporània? Repassa la biografia de Salvador Seguí (sí, home... el Noi del Sucre) o reflexiona sobre  la dulce derrota dels socialistes l’any 1986...

Saps què? Això últim no ho facis, que és molt agre. Val més que endolceixis el caràcter, et vesteixis i vinguis amb nosaltres a la plaça. Ens hi espera un autèntic festival de pastisseria popular: Santa Coloma, ciutat dolça. I que dolça ens sigui la mort si resultem massa golafres...