08-03-2007
La mestra i la filla han pujat a Celrà. Quan l’avi i aquest columnista ho fan a Sils, ja no hi ha lloc ni a la plataforma. Palplantats al corredor del vagó, cadascú es distreu com pot, l’avi fent comentaris sorneguers i el columnista llegint l’article d’en Cuyàs, que avui parla d’una escena plena d’amabilitat, gairebé somniada, que ha viscut fa poc al tren...
A la segona batzegada, la mestra de Celrà s’adona que l’avi pateix, s’aixeca i l’invita a seure, però ell, tot presumit, refusa la invitació. La mestra insisteix. Rient, fa seure la filla, que també s’aixecava (--tu continua estudiant i no busquis excuses”). La mestra renya cordialment el vellet: que faci el favor de seure, que ella ja ha descansat i que a més, “vostè... vostè...” Ostres, la mestra s’ha ficat al parany de l’edat... Com se’n sortirà per no dir-li vell? El mateix jubilat li endevina la tribulació i li treu les castanyes del foc: “...em fa mal la cama, sí...”. Buf, sí, això volia dir, la mestra....
Al Passeig de Gràcia mare i filla s’acomiaden del nostre simpàtic avi, però ara salta la sorpresa. L’home reté la mà de la mare i li fica un paper entre els dits... Ella se’l mira, es posa vermella, l’hi vol tornar, però l’home la renya amb la mateixa teatralitat que ha fet servir ella i li diu que no, que si ho fa, s’enfadarà.... Un número de telèfon? --pensa el columnista—Quin final tan sòrdid... Però per sort la mestra li ensenya el paperet a l’andana. És el nº 74128 i ha estat comprat a la guixeta de Santa Creu de Girona...
Ja ho veus, Cuyàs: escatimant-nos els seients, Renfe acabarà traient el millor de cadascun de nosaltres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada