Per el no a la MAT

14-05-2009

Bé, això ja és un fet: a les muntanyes d’Osor s’aixequen les torres de la discòrdia de la M.A.T. i resulten ben visibles des dels pobles d’aquell vessant. L’impacte és el que és i caldrà acostumar-s’hi...

Com també ens hem hagut d’acostumar a l’impacte visual de passar per Aiguaviva i llegir en un gran mural que cal “sentit comú per el territori” (sic). Segur que el militant anti-MAT que el va escriure té estudis com a mínim primaris, és de la terra i amb una gran sensibilitat pel paisatge i la salut. També per la llengua? 

Com també ens hem hagut d’acostumar a caminar pels voltants d’Argimon i sofrir aquests sinistres vehicles de manillar, quatre rodes gruixudes i un pilot --suposo que humà--, amb una estètica Blade Runer que xoca tant o més amb el paisatge. O com també aguantem l’irritant espetegar a dos temps de les motocicletes urbanes (m’hi jugo un pèsol que tots aquests nois han fet en el seu institut  alguna activitat anti-MAT). O com tolerem les barraques furtives que, amb quatre uralites, creixen impunement als afores dels pobles. O com ens hem hagut d’empassar que una sorrera de Santa Coloma hagi repoblat tan malament l’extracció que hi ha fet aquests darrers anys. O jo mateix, que tinc la vorera de casa sense escombrar...

Som una ciutadania cada vegada més deixada i  barroera. On ens pensàvem que hi aniria creixent sentit comú de debò, consciència de l’espai públic i una certa exquisidesa, hi estem vessant un raig deixat anar pel boc gros. Després ens aixequen unes torres d’alta tensió i apa, som-hi tots a la gran batalla...Però resulta que aquesta és una covarda, vella i salvatge terra cada dia, no solament quan ens hi alcen torres d’alta tensió. Sense estar-hi d’acord, jo ja les acceptaria de bon grat a canvi de tenir uns camins més acollidors, un urbanisme i una parla més endreçada i una certa contenció quan guanya el Barça...