Atenció, Riudarenes



28-08-2003

En la faula d’Isop, un llop i un xai bevien en un riu. El llop ho feia més amunt però necessitava un pretext per menjar-se l’animaló, que bevia a sota seu. Al molt ximple no se li va acudir res més que acusar-lo d’estar-li enterbolint l’aigua. Com si les aigües correguessin cap amunt ! Se’l va cruspir, és clar, però per la força, no pas per la raó.

Ara a Riudarenes, un alcalde pretén també ensarronar les víctimes però girant l’argument: disfressat de xai, va dient als altres xais que el llop (l’abocador tòxic) no els farà mal perquè es construirà molt més amunt del nucli. Diuen que fins i tot ha previst un referèndum per legitimar la seva obscura intenció.

Als països llatins qui promou un referèndum ho fa per guanyar-lo. Sempre juga amb avantatge, perquè es val de la poca informació (o de la informació manipulada) que arriba als votants. Se’ls promet de tot i se’ls amaga el que no interessa. Faria bé, doncs, la gent  de Riudarenes de preguntar-se: 1.- En cas de probable filtració tòxica, les aigües subterrànies de l’abocador no baixaran a enverinar-los, a ells i als seus fills? 2.- Quin fosc interès mou un alcalde a portar residus perillosos de tot Europa quan fa tres mesos el Conseller de la Generalitat afirmava a la premsa que l’abocador tòxic de Castellolí ja garantia les necessitats del territori durant anys i anys? 3.- A la faula de Riudarenes el llop també es cruspirà els xais?