07-12-2000
Persevera, per severa, per se vera, tenia com a lema una companyia de ferrocarrils anglesa. Jo me la repeteixo cada matí. Tren de progrés o cotxe contaminant? Va, tornem-hi --em dic--, siguem constants en les dificultats, per dures que siguin. Persevera...
L’estació de Sils és tot ruïna i devastació. Els lavabos, tancats. La finestreta d’informació, barrada. L’edifici, cobert amb una mosquitera perquè plora trossos de cornisa. Persevera. El tren de Girona arriba ple i caldrà anar dempeus a la plataforma. Fa calor, desabriga’t, però compte amb la novel·la, que t’ha anat a terra. Ei, ei, que et trepitgen la gavardina. I vigila el paraigües... Tot en marxa? Doncs au, una horeta i a Barcelona. Distreu-te com puguis. A veure, l’avís “ ...se han realizado los tratamientos de desinfectación, desratización, desinsectación, pulverización, cebadero y cebo”
Que n’ets d’animal –et dius-- amb tanta perseverança! Al vespre sortiràs cansat de la feina, hauràs de fer colzes a l’andana de Passeig de Gràcia, et barallaràs amb els qui ja han ocupat seients a Sants i et resistiràs a viatjar en la plataforma dels paquets. I, en efecte, acabaràs enfilant-te com un pollastre en un d’aquells respatllers encoixinats i preguntaràs al pollastre veí si la ràdio li està passant la falca aquella del que no té mai stress ni depressió perquè viatja amb Catalunya Expres, trenes regionales.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada