16-01-2003
Entro a comprar el diari i m’entretinc mirant els llibres col·locats en el que els tècnics en diuen, em sembla, llocs de reclam preferent. Guaita, tu! Marihuana. Manual de cultivo en interior. Caram! Un altre: El sencillo arte del cultivo de la marihuana. Ostres! A veure aquest.... Cannabis. Manual para cultivo de autoconsumo. Ja em marejo... Las mejores recetas con marihuana. I aquesta revista? Cáñamo. Cultivo del cannabis... Així fins a vuit...
Què està passant? Abans els joves s’hi iniciaven, per rebel·lia, cap als divuit anys i amb un criteri mínimament format. Després, a la mili, ja s’adonaven que allò del porro no podia pas ser tan avançat si els mateixos militars retrògrads toleraven els grifotes. Però ara, com que la ciència diu que el cannabis va bé als cancerosos, ja tenim a cada poble tropes de barbamecs de catorze anys que van tot el dia narcotitzats, fins i tot a escola, barrejant tabac i xocolata. I com que ja no fan la mili...
No sé si és causalitat que quan la publicitat directa està prohibida, les grans empreses tabaqueres tinguin més clients joves que mai. Tot plegat, ens trobem davant d’un gran fenomen reaccionari? Va, no siguem malfiats. Això és que el poder és molt altruista i vol desvetllar en els nostres fills el desig de tornar a la natura. Aprenent a cultivar amb les mans, descobreixen la vida de pagès i l’ager amoenus dels clàssics. A fumar, doncs, submises criatures!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada